L'últim dia d'un condemnat, de Victor Hugo

Narra la crónica que, a Victor Hugo se li acut la idea d'aquest al·legat en contra la pena de mort; un dia de 1828 al passar per la plaça de la Greve a París i alvirar com uns treballadors aixecaven el cadafal on hi aniria l'eina de Joseph-Ignace Guillotin.

A partir d'aquesta visió Victor Hugo es posa a la pell d'un condemnat a mort, i com si es tractés d'un diari personal d'un condemnat a mort real ( de fet la primera edició es va publicar amb aquesta intenció per part de l'autor i l'editor ), se'ns presenta un relat escrit en primera persona, de tots els pensaments, emocions i sentiments que sent el condemnat de cami a la plaça on sera afeitat per la guillotina.

De fet en aquest llibre s'utilitza el monòleg interior, recurs literari innovador sorgit a l'epoca romantica; eina literaria que varen populitzar escriptors com Victor Hugo en aquest al·legat, o Gustave Flauvert amb Madame Bovary.

El llibre no perdona, comença en el moment del judici, a través d'un record del condemnat a mort, i a partir d'aqui, vivim totes les hores que viu el condemnat, i l'acompanyem fins al final del llibre, en el creixament de la seva desesperació, en l'amor per una filla que horfe es convertirà en miserable (potser l'aspecte més demagog), la perdua de fe sobre una justicia capritxossa que reclama la vida de persones per moralitzar i donar exemple, i per tant la perdua de valors socials...

Tot i que al llibre se'ns parla de que el crim comés per el condemnat és assessinat, i de que intuim que pertany a una classe social elevada, l'autor no dona detalls concrets sobre el protagonista i el seu crim. Es el mateix Victor Hugo el que es condemna a mort (ficticiament), per tal de poder recrear amb el maxim de realisme els pensaments que pugui sentir qualsevol persona que se li apliqui la pena de mort. Molts critics van exigir-l'hi que identifiques el condemnat i que escrivis un capitol explicant els motius de l'assassinat, pero Victor Hugo no va canviar mai l'obra original. En canvi, ja al 1836, escrigué Claude Gueux, un relat d'un altre condemnat a mort, en que si que s'expliquen tots els detalls del crim i de la persona que el comet.