Un impuls galvànic

Un color es comença a agitar, tremolós, ufanós, s'enlaira des del fons del mateix fons, com una flama es contoneja i s'apropa i s'allunya, agafa força, pateix a l'expendir-se, tremola i com una onada es desfà per l'altre cantó. No qualla, no s'estableix, la seva existència és tan delicada que passa desepercebuda, perquè no té la capacitat de mantenir una forma? és una pregunta que no s'explica, com més lluita per mostrar la seva forma, més s'ensorra en el vuit i es dispersa cada cop més. Quina aberració és aquesta, la seva presència és tant lleugera que no es percep com una presència. Quanta falta de llum que té aquest color, es comença a moure a través de les ombres, a nedar i capbuçar-se en ella, divertint-se un instant, i plorant a continuació com si d'una font inacavable en brollés el no ser. Se suposa que un color ha de ser un color, però n'hi ha un que no sap trobar-se a dins d'aquesta paleta tant florida.

Calla