dissabte, 6 d’octubre de 2012

Glitch de gota

Hi ha una manera d'entendre l'art, com diria el Guillem Gelabert "subversivament", que no es colapsa en la creació acurada i exacta d'una idea, sinó en la cerca de l'error.
M'he oblidat a dir, en l'art digital, ja que estic parlant d'errors informatics imprevistos, ja siguin errors de codificació, de llenguatge, o el que sigui.
El que es tracta en concepte, és d'elevar lo imprevist, i com s'ha dit, l'error o glitch en anglès, a la categoria estètica d'una creació artistica amb força i personalitat propia.

Doncs bé, per si ho voleu experimentar, una forma ben senzilla de provocar l'error, és agafar una imatge guardada en un format que no comprimeixi ( mapa de bits, TIFF o PSD ), i obrir-ho amb el programa WordPad, i sense fer res més guardar la imatge un cop l'hagueu obert. I ja veureu el que passa.
No cal dir que us recomano treballar amb copies, i mai amb la imatge original, perquè un cop gravat amb el WordPad, el proces és irreversible.

I si voleu experimentar, remaneu el codi de la imatge un cop obert amb worpad, afegiu lletres a l'atzar, i en definitiva experimenteu.

A mi avui m'ha sortit això, sense fer res mes que obrir i guardar.


divendres, 21 de setembre de 2012

Quimeres

Aquest passat agost, la colla de diables els Esclata Aglans d'Avià com cada any per la festa major del poble, van sortir per iluminar els carrers amb les seves carretilles. Jo vaig tenir la sort d'esser invitat a gravar l'actuació d'enguany, i la veritat es que va ser una tot una experiència gravar la seva sortida. La ilusió que els integrants de la colla hi posen és molt gran, i sens dubte el dia de sortir a cremar la polvora s'espera amb ganes i és un moment d'extesi i catarsi. El muntatge final que he fet mostra gran part del recorregut que realitzen per el poble.

divendres, 20 de juliol de 2012

Enorme

Sempre he sigut un gran apassionat de la bateria, i crec que a on la gaudeixo més és en el jazz, i crec que el que més grates estones m'ha donat és el mitic Art Blackey, i avui he trobat aquesta grabació i no he pogut menys que compartir-la amb tu.



dimarts, 3 de juliol de 2012

El Museu Subaquatic d'Art

Simbòlicament el mar té una interpretació semiòtica amb la bojeria. El medi maritim, tant llunyà al coneixament de les persones, ja que simplement no estem dissenyats per viure-hi, representa allò desconegut i per tant incontrolable.
És com la cara B dels discursos que s'intentaven dur a terme usant la rao, en el periode de la il·lustració.
Tot i que avui en dia tenim tota la informació que faci falta, i com tots els fenomens de la natura que són contemplables dés d'una perspectiva del coneixement, ja es de sobres conegut i il·lustrat, segueix mantenint aquesta simbologia. Almenys per a mi, subjectivament i de forma suprasensible, segueix transmetent-me i representant  una incontestable emociò abstracte i una inclassificable alegria de contemplació d'allò incomprès, allò desconegut, lo indomable.
Aquesta idea és, en la meva mirada estètica, i en la meva idea del judici del gust, la part més interessant i que més em commou en la lectura de representacións artístiques.
Quan d'alguna manera, una representació artistica, em posa en contacte amb la idea del mar, amb el concepte de la força indomable que té una relació amb la bojeria.

I aquesta petita reflexió he tingut les forçes per escriure-la al ser coneixedor de l'obra de Jason deCaires Tylor.
I que m'ha portat a una contemplació de la seva obra d'una forma del tot metalinguistica.


dilluns, 2 de juliol de 2012

Doble ració de videoclips

Ara feia dies que no publicava res, i de sobte he tornat a trobar la veta, avui ho faig amb dos videoclips bastant novets.
Dos grups de música diferents i que ja començen a tenir una trajectoria ben definida, tot i que encara els hi queda molt cami per recorrer, o almenys així ho espero.
Sigur Rós, indefinibles com Radiohead, i Spiritualized, simplement els putos amos com Portishead. I que les referències musicals acavin les dues en "-head" no ha sigut intencionat, ha sortit així.






dimecres, 27 de juny de 2012

T'imagines viure a l'altura dels nuvols?


Els senyor Laurent's Chehere s'ha plantejat això i més.

Esperant els Barbars; de K.P. Kavafis

 ¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!)

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.


Versió catalana de Carles Riba 
Via lletres.net
En els temps que corren he trobat molt adient aquest text del poeta grec Kavafis.