dimarts, 3 de juliol del 2012

El Museu Subaquatic d'Art

Simbòlicament el mar té una interpretació semiòtica amb la bojeria. El medi maritim, tant llunyà al coneixament de les persones, ja que simplement no estem dissenyats per viure-hi, representa allò desconegut i per tant incontrolable.
És com la cara B dels discursos que s'intentaven dur a terme usant la rao, en el periode de la il·lustració.
Tot i que avui en dia tenim tota la informació que faci falta, i com tots els fenomens de la natura que són contemplables dés d'una perspectiva del coneixement, ja es de sobres conegut i il·lustrat, segueix mantenint aquesta simbologia. Almenys per a mi, subjectivament i de forma suprasensible, segueix transmetent-me i representant  una incontestable emociò abstracte i una inclassificable alegria de contemplació d'allò incomprès, allò desconegut, lo indomable.
Aquesta idea és, en la meva mirada estètica, i en la meva idea del judici del gust, la part més interessant i que més em commou en la lectura de representacións artístiques.
Quan d'alguna manera, una representació artistica, em posa en contacte amb la idea del mar, amb el concepte de la força indomable que té una relació amb la bojeria.

I aquesta petita reflexió he tingut les forçes per escriure-la al ser coneixedor de l'obra de Jason deCaires Tylor.
I que m'ha portat a una contemplació de la seva obra d'una forma del tot metalinguistica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada