Videoclip no oficial

Increible treball del director Joan Guash, que ha realitzat sobre un tema també increible del sempre sorprenent Amon Tobin, el nom de la cançó és Piece of Paper.

Enorme

La banda musical Ok Go són uns maniacs del videoclips. No sòn poques les cançons seves que han decidit acompanyar per aquesta eina de difusió que és el videoclip. El videoclip com totes les expressions, és pot crear per a diferents usos, i amb diferents intencions. Al final sempre el que denota la peça, és la voluntat del qui la crea, mesclat amb la voluntat del qui la gaudeix. I el que si que es pot apreciar com a tendència de la banda musical Ok GO, és les ganes de crear i divertir-se quan participen en la realització del seus videoclips, i sempre que poden, exprimint al maxim les seves premises estètiques, per explotar al maxim una posada en escena tan colossal com poden.

Aquesta peça, l'han duta a terme amb la col·laboració de la companyia de dança moderna Pilobolus, coreografiat per Trish Sie, director i coreograf que ja havia participat en altres obres d'OK GO.
Amb aquesta obra s'ha pretès desefiar l'espai, la superficie en que es llegeix el discurs audiovisual, la pantalla en definitiva; per recrear l'efecte calidoscopi, però només recrear, perquè els recursos emprats, es duen molt més enllà, per acavar soprprenent a cada moment per el seu dinemisme, i per aportar a cada moment, noves formes.

Idees simples magnificades.

Dues realitats que es mesclen en una, bonic videoclip relitzat per Stine Hole Mankovsky. Amb una superposició d'imatges, dos escenaris diferents explicats des del mateix punt de vista, convergeixen per narrar una sola història. Una imatge duplicada, utilitzat per crear figures simetriques. M'encanta la coreografia de tots els elements que apareixen dins del pla. Com havans, un exemple de com utilitzar recursos de muntatge bàsics, per treure el maxim de suc a la planificació dels plans.

Zoom in

Hi ha una tendència en la personalitat de Björk, que sembla que l'impulsi a una cerca sense fi per el mon. Hem refereixo a la diversitat que s'aprecia en la seva carrerra musical/artística, però sempre amb una voluntat d'investigar noves tecnologies que respatllin i donguin forma a les seves inquietuts imaginatives. En aquest tipus de videoclips jo només em puc treure el barret davant les inclassificables sensacións que m'aporta.
Aqui és mesclen una animació sobre un hipotetic zoom in a l'interior del cos humà, eleborat de forma magistral per Drew Berry, animador biomèdic. I els sons espectrals, intangibles, i fantasmagòrics de la cançó Hollow.

The Box

Estic encantat de recuperar d'entre les penombres del passat ( en aquest cas immediat, però com han canviat les coses en tants pocs anys), aquesta reliquia dels videoclips. Aquesta és una de les peçes més sublims que tinc la capacitat de recordar, i es que es mesclen de forma immillorable, un tema més que decent i una història visual explicada d'una forma magistral.
Dirigit per Luke Losey i Jes Benstock, se'ns presenta una sequencia quasi onirica, en el que una especie d'esser eteri vaga per els carrers d'una ciutat, contemplant el moviment de la humanitat. Gràcies a la tècnica de l'Stop Motion, i a una excelent coreografia de la protagonista, ( Tilda Swinton eleborant una magnifica interpretació en 4 minuts), assistim a la sorpresa i a l'astorament que sent la protagonista, davant el ritme trepidant i l'acceleració sense fre, a la que sembla sotmesa sense fi, l'especie humana.

Tu fas el videoclip

Sota aquesta premisa ( ho dic jo, no ho diuen ells ), el senyor Vincent Morisset, a traveés del seu estudi AATOAA, practiquen una filosofia en la creació de videoclips que ratlla la instal·lació de videoart, canviant la sala d'exposicións per el nostre ordinador. Us proposo comprovar en aquest videoclip per a la cançó Sprawl2 d'Arcade Fire ( remixat en la versió interactiva per Damian Taylor ), la vostra capaçitat ritmica.



Entreu AQUI per probar la vostra webcam, o en el seu defecte, el ratolí.