Fa temps, en un menjador, coexistien dues butaques impertinents, aquests dos utensilis mandrosos dominaven l'habitació que els rodejava. A la llum tenien una brillantor opaca, i al tacte una finesa artificial, la seva olor era antiga, i poques persones al llarg de la història s'havien atrevit a practicar l'ofici de seure en aquests destecats mobles d'aspecte arrugant.
Tal va ser, que una tarda ni especialment interessant, ni especialment ignota, dues persones de gran talla i aparença, amb un deix despreocupat, una mirada sempre fixe a l'horitzó, i dos natges perfectament entrenades, delicadament esculpides, i seriosament predispotes a tastar seients en general; van decidir encabir-se en aquestes dues butaques, per tal de practicar la dialectica sobre uns temes de gran importància i calatge social.
No va passar gaire temps en succeir el seguent, quan tot just s'emetien les raons d'un, per tot seguit ignorar les de l'altre, fou aixi que de manera excepcional, una molla de cada sofà es desprenguéren del seu contenidor, per sortir endimoniadament disparades cap als nobilissims culs de tant destecats personatges. I no se sap encara prou bé, en quina intensitat impectaren aquests estris rebels i el dolor que causaren encara no s'ha concensat, però si que s'ha demostrat que l'agudesa d'aquestes molles superava amb escreix l'agudesa de pensaments de que feien gala els dos senyors.
Cass McCombs - The Same Thing
Deixo de moment queda aquest relat a mitges, ara he de marxar a gravar bruixes, però prometo continuar i acavar aquesta rondalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada